El sistema de control electrònic de l'automòbil és el "cervell" i el "sistema nerviós" bàsics d'un cotxe modern. Mitjançant el treball coordinat de diversos sensors, unitats de control electrònic (ECU), actuadors i xarxes de comunicació, aconsegueix un control precís sobre el rendiment, la seguretat i la comoditat del vehicle.
Els sensors actuen com els "òrgans sensorials" del cotxe, responsables de la-vigilància en temps real de l'estat del vehicle i de les intencions del conductor, com ara la temperatura, la pressió, la velocitat, les RPM, la posició del pedal i l'angle del volant. L'ECU, com a "cervell" del sistema, rep senyals dels sensors i realitza càlculs, anàlisis i decisions basades en estratègies i algorismes de control preestablerts. Els actuadors són les "mans i els peus" del sistema, que reben ordres de control de la ECU i les converteixen en accions físiques com la injecció de combustible, l'encesa, la rotació del motor o l'obertura i tancament de la vàlvula. Les xarxes de comunicació, com ara el bus CAN, el bus LIN i l'Ethernet d'automòbils, constitueixen el "sistema nerviós" que connecta les diferents ECU, permetent l'intercanvi de dades eficient i fiable entre sistemes.
This system generally adopts a closed-loop control principle of "perception -> decision ->Prenent com a exemple el control de la relació d'aire-combustible del motor, un sensor d'oxigen detecta el contingut d'oxigen dels gasos d'escapament. L'ECU realitza càlculs de decisions-basats en aquest senyal, mantenint finalment la relació estequiomètrica d'aire-combustible mitjançant el control de la quantitat d'injecció de combustible dels injectors, formant un procés de control{5}} tancat.
Amb el desenvolupament de la intel·ligència, la connectivitat i l'electrificació de l'automòbil, l'arquitectura electrònica i elèctrica de l'automòbil està evolucionant des de l'arquitectura distribuïda tradicional cap a la integració de dominis-centralitzada i transversal-, augmentant contínuament la complexitat i la integració del sistema.
