1935: El desenvolupament reeixit de la fibra de niló va marcar l'entrada formal de materials sintètics polimèrics al camp de les aplicacions d'enginyeria, establint les bases per al naixement dels engranatges de plàstic.
Després, a causa dels seus avantatges com ara el pes lleuger, el baix nivell de soroll, l'autolubricació i la resistència a la corrosió, es va començar a utilitzar plàstic per fabricar engranatges, principalment per a escenaris de baixa-càrrega i baixa-precisió, com ara joguines i instruments senzills.
Durant les dues últimes dècades, amb el desenvolupament i la modificació reeixits de plàstics d'enginyeria d'alta-resistència, alta-resistencia al desgast{-i altres-alt rendiment, els engranatges de plàstic s'han desenvolupat per suportar càrregues més altes i les seves aplicacions s'han ampliat encara més. En molts camps, com ara l'automòbil i els electrodomèstics, hi ha hagut una tendència a "substituir l'acer pel plàstic". Pel que fa a l'estandardització, el 2019 es va publicar el primer estàndard nacional de la indústria d'engranatges de plàstic de la Xina, "Sistema de precisió GB/T38192-2019 per a engranatges cilíndrics de plàstic modelats per injecció", que va omplir el buit domèstic [2]. El 2024, es va publicar l'estàndard nacional "GB/T 44846-2024 Càlcul de la capacitat de càrrega dels engranatges de plàstic", que juntament amb l'estàndard de precisió constituïa el sistema estàndard bàsic d'engranatges de plàstic.
