El nucli de la selecció del material per als engranatges de plàstic és fer coincidir els requisits de càrrega, temperatura i resistència al desgast de l'escenari d'ús previst. Es divideixen principalment en tres categories: plàstics d'ús general-, plàstics d'enginyeria i plàstics especials d'alta-temperatura. Les diferents categories varien significativament en força, resistència a la temperatura i cost, i requereixen una selecció en funció de necessitats específiques.
Plàstics d'ús general-
Els plàstics d'ús general-ofereixen un alt cost-efectivitat i són fàcils d'emmotllar per injecció, però la seva resistència i resistència al desgast són generalment mitjanes, el que els fa adequats només per a aplicacions de baixa-càrrega i vida- curta. El niló (PA, poliamida) té una certa tenacitat i propietats autolubricants, i és resistent a l'impacte, però la seva tendència a absorbir aigua provoca inestabilitat dimensional. Les versions no reforçades tenen una resistència més baixa i sovint es modifiquen afegint fibra de vidre (PA+GF 10%-30%) per millorar la resistència i la resistència al desgast. És un material d'engranatge d'ús habitual entre els plàstics-de propòsit general, adequat per a engranatges de joguina, engranatges de transmissió auxiliars en electrodomèstics senzills i engranatges per a subministraments d'oficina de càrrega lleugera. El polipropilè (PP) té un cost més baix i és resistent a la corrosió àcida i alcalina, però té poca rigidesa, es deforma fàcilment a altes temperatures (resistència a la temperatura inferior o igual a 90 graus) i té una feble resistència al desgast. És adequat per a engranatges d'equips d'un sol ús i engranatges decoratius amb requisits de baixa velocitat i sense càrrega.
Enginyeria Plàstica
Els plàstics d'enginyeria ofereixen una resistència, una resistència al desgast i una resistència a la temperatura superiors en comparació amb els plàstics d'ús general-, el que els fa adequats per a la majoria de les aplicacions de transmissió convencionals i un material comú per als engranatges de plàstic. El polioximetilè (POM, conegut comunament com a "acetal") presenta un rendiment global excepcional, amb una bona autolubricació, alta rigidesa, alta estabilitat dimensional, resistència a la temperatura inferior o igual a 120 graus, millor resistència al desgast que el niló i sense problemes d'absorció d'aigua. També ofereix una alta precisió de transmissió i és el material més utilitzat per a engranatges de plàstic, que cobreix gairebé totes les aplicacions convencionals amb càrregues baixes a mitjanes, com ara engranatges de transmissió d'impressores, engranatges interiors d'automòbils, engranatges de transmissió bàsics en electrodomèstics i engranatges en equips d'oficina. A més, afegint additius específics de grau lliscant a la resina POM, es pot millorar el rendiment acústic dels engranatges, fent-lo adequat per a aplicacions com ara equips d'ofimàtica on el funcionament silenciós és crucial. El policarbonat (PC) ofereix una alta transparència i una forta resistència a l'impacte, però una poca resistència al desgast i una susceptibilitat a les esquerdes per tensió. La seva resistència a la temperatura és inferior o igual a 130 graus, la qual cosa la fa apta per a engranatges que requereixen transmissió visible i aplicacions de baixa-càrrega i resistents-impactes. La resina ABS té un equilibri de rigidesa i resistència a l'impacte, i és fàcil de tenyir, però té una resistència a baixa temperatura (menys o igual a 80 graus) i una poca resistència al desgast. És propens a desgastar-se i a deformar-se després d'un ús-a llarg termini. És adequat per a engranatges de baixa-velocitat, d'aspecte de càrrega-lleugera i engranatges auxiliars per a transmissions sense-nucli.
Plàstics especials-d'alta temperatura
Els plàstics especials d'-altes temperatures ofereixen una gran resistència i una resistència a altes temperatures, capaços de suportar càrregues mitjanes a altes i entorns durs, però són costosos i difícils de processar. La polieteretercetona (PEEK) presenta un rendiment excel·lent, amb una resistència a la temperatura de fins a 250 graus, alta resistència, alta resistència al desgast, resistència a la corrosió química i al petroli i una bona estabilitat dimensional. No obstant això, és costós, requereix alta temperatura i pressió per al processament i és difícil de modelar. És adequat per a engranatges auxiliars al voltant de motors d'automòbil, engranatges d'alta-càrrega en equips industrials i engranatges en equips mèdics. El material PEEK té una densitat baixa (aproximadament 1,32 g/cm³), bones propietats autolubricants i una resistència al desgast excepcional. En condicions de prova específiques, la seva taxa de desgast és inferior a la dels engranatges d'acer. A més, les seves característiques d'amortiment poden absorbir l'energia de vibració, aconseguint una transmissió silenciosa. El sulfur de polifenilè (PPS) té una resistència a la temperatura inferior o igual a 220 graus, una força i una resistència al desgast properes al PEEK, i és resistent als àcids, àlcalis i taques d'oli d'-alta temperatura. El seu cost és inferior al PEEK. Sovint es modifica afegint fibra de vidre o farcits minerals per millorar la rigidesa i la resistència a la temperatura, la qual cosa la fa apta per a aplicacions com ara engranatges auxiliars en transmissions d'automòbils, engranatges de bombes d'aigua industrials i engranatges en zones d'-alta temperatura dins de dispositius electrònics. La poliimida (PI) té una resistència a alta temperatura, però és fràgil, difícil de processar i cara. És adequat per a engranatges especials en entorns de-temperatura extrema, i la seva aplicació al sector civil és limitada.
